caputxinada

Bonaventura Carles Aribau:

“La pàtria”


Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

o serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,

dels núvols e del cel de lluny vos distingia,

per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

com guarda vigilant cobert de boira e neu,

guaites per un forat la tomba del Jueu,

i al mig del mar immens, la mallorquina nau.



Jo ton superbe front coneixia llavors,

com conèixer pogués lo front de mos parents;

coneixia també lo so de tos torrents,

com la veu de ma mare o de mon fill los plors.

Més arrencat després per fats perseguidors,

ja no conec ni sent com en millors vegades:

així d’arbre migrat a terres apartades

son gust perden los fruits e son perfum les flors.



Què val que m’haja tret una enganyosa sort

a veure de més prop les torres de Castella,

si el cant del trobador no sent la mia orella,

ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport

i veig del Llobregat la platja serpentina,

que, fora de cantar en llengua llemosina,

no em queda més plaer, no tinc altre conhort.



Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,

que ompliren l’univers de llurs costums i lleis,

la llengua d’aquells forts que acataren los reis,

defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis

per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars, no és costum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis”.



En llemosí sonà lo meu primer vagit,

quan del mugró matern la dolça llet bevia;

en llemosí al Senyor pregava cada dia,

e càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,

i ma boca llavors no sap mentir ni ment,

puix surten mes raons del centre de mon pit.



Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

que puga d’home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocent edat.

Ix, i crida pel món que mai mon cor, ingrat,

cessarà de cantar mon patró la glòria

i passe per ta veu son nom i sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat.

caputxinada

La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala i altres.

El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.

guerra civil espanyola

- qui va desencadenar el conflicte?FRANCISCO FRANCO


-quines van ser-ne les causes? ELS MILITARS ANTIREPUBLICANS S´AIXECAREN EN ARMES CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM EL 18 DE JULIOL DE 1936 A LES PLACES NORD-AFRICANES I TRES DIES DESPRES CONTROLAREN UN TERÇ DEL TERRITORI;LES ZONES MÉS INDUSTRIALITZADES (CATALUNYA, PAÍS BASC, MADRID, ASTÚRIES) L´EST I EL SUD-ESTS PENINSULAR ROMANGUEREN EN MANS REPUBLICANES. EL COP D´ESTAT FRACASSÀ PERÒ DONÀ LLOC A LA GUERRA CIVIL QUE LA DIRIGIA


-quins personatges hi van intervenir?
FRANCISCO FRANCO
MUSSOLINI
HITLER


-com es va resoldre el conflicte? EL PODER REPUBLICÀ FRAGMENTAT PER DIVISIONS INTERNES COMENÇÀ NEGOCIASIONS AMB EL GOVERN FRANQUISTA DE BURGOS PER ARRIBAR A LA PAU. LES NEGOCIASIONS FRACASSAREN I EL 26 DE MARÇ ELS FRANQUISTES ARRIBAREN A MADRID. LES POQUES CAPITALS DE PROVÍNCIA QUE ROMANIEN EN MANS DE LA REPÚBLICA VAN CAURE I EL DIA 1 D´ABRIL DE 1939 ACABÁ LA GUERRA

quins personatges hi van intervenir?
hereu de l´imperi austro-hongarè
arxiduc francesc ferran
esposa del arxiduc
gavrilo princip (asessi del arxiduc i la seva esposa)
Bòsnia-herzegovia
baro de beyens
diplomatic de belga
sarajevo
woodrow wilson
kàiser
ferdinand foch
trianon i neuilly


com es va resoldre la guerra?
L'any 1918 es torna a la guerra de moviment. Reforçats per les tropes provinents del front est, els alemanys posen totes les seves forces en l'última ofensiva de l'oest, a partir de març de 1918, sobre el riu Somme, a Flandes, al Chemin des Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Inicialment, l'operació gaudeix d'un èxit espectacular, particularment en el front del 5è exèrcit britànic, les divisions del qual es troben mancades de soldats. Malgrat els grans avenços dels primers dies, no aconsegueixen trencar les línies aliades, i les fallides logístiques acaben per condemnar l'ofensiva. A partir d'aquí els aliats contraatacaran fins al final de la guerra: mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir els exèrcits aliats coordinats pel general Ferdinand Foch i reforçats pel material i els homes americans, els primers tancs (Renault FT-17) i la superioritat submarina i aèria: després d'una revolució obrera a Berlín, el govern de la nova república alemanya signà l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918.

la primera guerra mundial

quins països s´hi van veure implicats?van intervenir les principals potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «aliats»: França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i Itàlia, i de l'altra les «Potències Centrals»: l'Imperi Alemany, l'imperi Austrohongarès, l'Imperi Turc i Bulgària.


què va desencadenar la guerra? l´arxiduc francesc ferran, fou assasinat juntament amb la seva esposa el 28 de juny de 1914 per l´estududiant nacionalista serbi gavrilo princip
àustria sospità des del primers moments de la intervenció de sèrbia en el magnicidi i un mes desprès de l´esdeveniment començà a maquinar ls resposta
aixì un fet aÏllat encara que importsnt fiu el desencadenament del primer gran enfrontament armat del s xx

joan salvat papasseit

ARQUER D'AMOR

Si et veia la sina
veia dos fitons;
oh, deixa'm, amiga,
que provi el meu pols.

Si un pit et sagnava,
beuria la sang;
si et sagnava l'altre,
amb les dues mans.

Obre ben bé els braços
i acluca bé els ulls:
si la carn no es bada
la vida s'esmuny.

Quan sentis ma boca
aguanta l'alè-
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré.

Amiga, la vida
és una cançó.
Jo canto ta sina,
arqueret d'amor.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT