pag 11

1-creieu que la vostra escola és un dels elements més importants d’integració de les persones vingudes
de fora de Catalunya? Per què?si per que la cultura es molt important en el nostre pais, la gent imigrant vinguda d´altres paisos també tenen dret a gaudir com nosaltres d´una bona formació
– De quins països provenen els companys i companyes del vostre centre? Els ha estat fàcil l’adaptació
a Catalunya, a la gent, al clima, a la llengua, a la gastronomia, als costums…?

equador,marroc,romania,colombia,

2-Busqueu, a la vostra població o al vostre barri, quin és el teixit associatiu que permet el retrobament
dels diferents nuclis de població arribats a Catalunya des de diferents punts del món i digueu quina
mena d’entitats propicien aquesta agrupació: culturals, d’oci, de servei? Detalleu-les a continuació
i digueu quines activitats hi desenvolupen.

3-Anys enrere, resultava difícil de trobar en qualsevol població catalana productes propis d’altres països.
– Creieu que això ha canviat ara? Per què? Quina mena de productes s’hi comercialitzen més habitualment?

pag 7 del dossier de la sortida de literatura

1-Busqueu fotografies actuals dels llocs on van
ubicar-se els camps de concentració francesos.
Hi queda algun rastre que els identifiqui?






els camps de concentració es diferencia perque alguns llocs estan tancats amb reixes per que no s´ecapara la gent

2-Informeu-vos de la capacitat mitjana d’un camp
de futbol de primera divisió i calculeu quants
camps de futbol podrien omplir-se amb el
nombre de refugiats que van passar a França.

18,3 camps de futbol
3-Cerqueu quin o quins municipis de Catalunya
tenen un nombre d’habitants semblant. Perquè
us en feu una idea, us direm que la comarca del
Tarragonès té actualment una població de
204.242 habitants.

# arago
# Abrera
# Aguilar de Segarra
# Aiguafreda
# Alella
# Alpens
# Ametlla del Vallès - L
# Arenys de Mar
# Arenys de Munt
# Argençola
# Argentona
# Artés
# Avià
# Avinyó
# Avinyonet del Penedès
# Badalona
# Badia del Vallès
# Bagà
# Balenyà
# Balsareny
# Barberà del Vallès
# Barcelona
# Begues
# Bellprat
# Berga
# Bigues i Riells
# Borredà
# Bruc - El
# Brull - El
# Cabanyes - Les
# Cabrera de Mar
# Cabrera dIgualada
# Cabrils
# Calaf
# Calders
# Caldes de Montbui
# Caldes dEstrac
# Calella
# Calonge de Segarra
# Calldetenes
# Callús
# Campins
# Canet de Mar
# Canovelles
# Cànoves i Samalús
# Canyelles
# Capellades
# Capolat
# Cardedeu
# Cardona
# Carme
# Casserres
# Castell de lAreny
# Castellar de nHug
# Castellar del Riu
# Castellar del Vallès
# Castellbell i el Vilar
# Castellbisbal
# Castellcir
# Castelldefels
# Castellet i la Gornal
# Castellfollit de Riubregós
# Castellfollit del Boix
# Castellgalí
# Castellnou de Bages
# Castellolí
# Castellterçol
# Castellví de la Marca
# Castellví de Rosanes
# Centelles
# Cercs
# Cerdanyola del Vallès
# Cervelló
# Collbató
# Collsuspina
# Copons
# Corbera de Llobregat
# Cornellà de Llobregat
# Cubelles
# Dosrius
# Esparreguera
# Esplugues de Llobregat
# Espunyola - L
# Estany - L
# Figaró Montmany
# Fígols
# Fogars de la Selva
# Fogars de Montclús
# Folgueroles
# Fonollosa
# Font rubí
# Franqueses del Vallès - Les
# Gaià
# Gallifa
# Garriga - La
# Gavà
# Gelida
# Gironella
# Gisclareny
# Granada - La
# Granera
# Granollers
# Gualba
# Guardiola de Berguedà
# Gurb
# Hospitalet de Llobregat - L
# Hostalets de Pierola - Els
# Igualada
# Jorba
# Llacuna - La
# Llagosta - La
# Lliçà dAmunt
# Lliçà de Vall
# Llinars del Vallès

caputxinada

Bonaventura Carles Aribau:

“La pàtria”


Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

o serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,

dels núvols e del cel de lluny vos distingia,

per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

com guarda vigilant cobert de boira e neu,

guaites per un forat la tomba del Jueu,

i al mig del mar immens, la mallorquina nau.



Jo ton superbe front coneixia llavors,

com conèixer pogués lo front de mos parents;

coneixia també lo so de tos torrents,

com la veu de ma mare o de mon fill los plors.

Més arrencat després per fats perseguidors,

ja no conec ni sent com en millors vegades:

així d’arbre migrat a terres apartades

son gust perden los fruits e son perfum les flors.



Què val que m’haja tret una enganyosa sort

a veure de més prop les torres de Castella,

si el cant del trobador no sent la mia orella,

ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport

i veig del Llobregat la platja serpentina,

que, fora de cantar en llengua llemosina,

no em queda més plaer, no tinc altre conhort.



Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,

que ompliren l’univers de llurs costums i lleis,

la llengua d’aquells forts que acataren los reis,

defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis

per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars, no és costum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis”.



En llemosí sonà lo meu primer vagit,

quan del mugró matern la dolça llet bevia;

en llemosí al Senyor pregava cada dia,

e càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,

i ma boca llavors no sap mentir ni ment,

puix surten mes raons del centre de mon pit.



Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

que puga d’home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocent edat.

Ix, i crida pel món que mai mon cor, ingrat,

cessarà de cantar mon patró la glòria

i passe per ta veu son nom i sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat.

caputxinada

La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala i altres.

El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.

guerra civil espanyola

- qui va desencadenar el conflicte?FRANCISCO FRANCO


-quines van ser-ne les causes? ELS MILITARS ANTIREPUBLICANS S´AIXECAREN EN ARMES CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM EL 18 DE JULIOL DE 1936 A LES PLACES NORD-AFRICANES I TRES DIES DESPRES CONTROLAREN UN TERÇ DEL TERRITORI;LES ZONES MÉS INDUSTRIALITZADES (CATALUNYA, PAÍS BASC, MADRID, ASTÚRIES) L´EST I EL SUD-ESTS PENINSULAR ROMANGUEREN EN MANS REPUBLICANES. EL COP D´ESTAT FRACASSÀ PERÒ DONÀ LLOC A LA GUERRA CIVIL QUE LA DIRIGIA


-quins personatges hi van intervenir?
FRANCISCO FRANCO
MUSSOLINI
HITLER


-com es va resoldre el conflicte? EL PODER REPUBLICÀ FRAGMENTAT PER DIVISIONS INTERNES COMENÇÀ NEGOCIASIONS AMB EL GOVERN FRANQUISTA DE BURGOS PER ARRIBAR A LA PAU. LES NEGOCIASIONS FRACASSAREN I EL 26 DE MARÇ ELS FRANQUISTES ARRIBAREN A MADRID. LES POQUES CAPITALS DE PROVÍNCIA QUE ROMANIEN EN MANS DE LA REPÚBLICA VAN CAURE I EL DIA 1 D´ABRIL DE 1939 ACABÁ LA GUERRA

quins personatges hi van intervenir?
hereu de l´imperi austro-hongarè
arxiduc francesc ferran
esposa del arxiduc
gavrilo princip (asessi del arxiduc i la seva esposa)
Bòsnia-herzegovia
baro de beyens
diplomatic de belga
sarajevo
woodrow wilson
kàiser
ferdinand foch
trianon i neuilly


com es va resoldre la guerra?
L'any 1918 es torna a la guerra de moviment. Reforçats per les tropes provinents del front est, els alemanys posen totes les seves forces en l'última ofensiva de l'oest, a partir de març de 1918, sobre el riu Somme, a Flandes, al Chemin des Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Inicialment, l'operació gaudeix d'un èxit espectacular, particularment en el front del 5è exèrcit britànic, les divisions del qual es troben mancades de soldats. Malgrat els grans avenços dels primers dies, no aconsegueixen trencar les línies aliades, i les fallides logístiques acaben per condemnar l'ofensiva. A partir d'aquí els aliats contraatacaran fins al final de la guerra: mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir els exèrcits aliats coordinats pel general Ferdinand Foch i reforçats pel material i els homes americans, els primers tancs (Renault FT-17) i la superioritat submarina i aèria: després d'una revolució obrera a Berlín, el govern de la nova república alemanya signà l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918.