joan maragall

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre de 1911) va ser un poeta català.

Corrents en la seva obra

Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare, fabricant tèxtil. Estudià dret quan el seu pare volia que es cuidés de la fàbrica, però això no l'impedí ser un gran poeta i periodista.

La seva poesia passa per diverses etapes sempre moguda, però, per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme.

1a Etapa vitalista (1888–1893)

La seva primera etapa d'escriptor i poeta destaca pels poemes plens de vitalitat i energia. El 1888 va publicar el 1r poema important, L'oda infinita, obra que conté la seva teoria poètica. Aquest mateix any va ajudar el seu pare que es va arruinar i es va professionalitzar com a escriptor. El 1891 es va casar amb Clara Noble i va començar a publicar a la revista L'Avenç, on va col·laborar fins al 1893 com a traductor i poeta. El 1892 va escriure Pirinenques, una obra amb fragments decadentistes, i va començar a escriure al Diario de Barcelona.

A partir de 1893 es va donar a conèixer com a poeta i va començar a ser conegut i estimat. Va participar en la Festa Modernista de Sitges on va donar a conèixer fragments de Nietzsche. A l'estiu, de vacances a Sant Joan de les Abadesses va escriure La vaca cega. En arribar a casa després de l'atemptat al Liceu va veure la seva dona donant el pit al seu fill i a partir d'aquesta imatge va escriure Paternal. També és d'aquest mateix any el poema Excelsior.

1a Etapa decadentista (1894–1895)

El 1894 i una mica per seguir la moda del moment va entrar en un període decadentista del qual destaquen les Estrofes decadentistes (1894) i el recull de poesia Poesies (1895), on apareix publicat La vaca cega.

2a Etapa vitalista (1896–1905)

En aquesta segona etapa vitalista Maragall descobreix un catalanisme diferent de la Renaixença que aparella al vitalisme. El 1900 escriu el seu llibre culminant Visions & Cants. A partir de l'any 1900 es va distanciant del modernisme i esdevé un escriptor de fama reconeguda. En aquests anys va traduir Novalis, escriptor alemany, i va fixar la seva teoria literària. El 1903 va ser elegit president de l'Ateneu de Barcelona i el seu discurs va ser l'Elogi de la paraula, un discurs on elogia la paraula i el poder que té per expressar tot el pensament. L'any 1904, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber.

2a etapa decadentista (1906–1909)

En aquests anys Maragall va patir un moment de depressió degut a la incomprensió que sentia i va patir davant l'avanç del Noucentisme. D'aquesta època són Enllà (1906), un recull de poesies on apareix la 2a part del Comte Arnau, Haidé(1906) i Nausica (1906), basat en la Penélope de l'Odissea d'Homer.

3a etapa vitalista (1909–1911)

En aquesta última etapa Maragall recupera l'individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques. Es dedica a intranquil·litzar l'ànim burgès que s'autoexculpa dels fets de la Setmana Tragica amb articles com L'Església cremada. D'aquesta època és Seqüències, que conté el Cant Espiritual i la 3a part d' El comte Arnau i Oda nova a Barcelona.

Temàtica

La temàtica en l'obra de Joan Maragall és de les més àmplies. Tots els mòbils eterns de la poesia hi són presents: l'amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. El poema La vaca cega, per exemple, s'inclou en la temàtica de la natura, un dels temes cabdals en la poesia de Maragall. En la natura, com en d'altres temes tractats per Maragall, com el paisatge i les tradicions, tòpics dels poetes romàntics, hi veia possibilitats de vida, de salut, de regeneració, d'energia vital.

-La primera carctetristica de la nove...

-La primera característica de la novel·la modernista conincideix amb el personatge principal la Mila, novel·la Solitud.
La segona carcteristica també coincideix amb el modernista però que en l' obra els objectes que prenen un sentit simbòlic són els mobles quan entra a la casa. La següent característica coincideix amb el personatge l´Ànima que es caracteritza per que es bàrbar i despiadat.
La quarta característica s´ajusta a dos personatges la Mila i el pastor.
La quinta en aquet cas si són detallistes les descripcions.
La sisena coincideix més amb l escena de la festa.
La setena característica segueix l' escena del nen malalt. I per últim la vuitena característica i l´última el llenguatge normalitzat el troben al llarg de l'obra, en canvi el pastor s'expressa amb dialecte empordanès.

Solitud:caterin albert

solitud

L'altra cara de la moneda de la visió planiana del Montgrí (un teló de fons, un punt de referència o un mirador) és la que en dóna Víctor Català (Caterina Albert i Paradís, filla de l'Escala), a la seva novel·la Solitud. De fet, Víctor Català utilitza el Montgrí i, especialment, l'ermita de Santa Caterina com a font d'inspiració i manipula el paisatge (també ho fa Pla, al servei d’uns altres objectius) per descriure l'evolució psicològica, la formació del caràcter de la Mila.

La novel·la és plena de referències a l'ermita i a la muntanya, aquí en recullo unes quantes cites en què podem retrobar el paisatge del Montgrí (el Llibre de la Festa Major 2005 de Torroella de Montgrí també ofereix un recull de cites que permeten identificar l'ermita de Santa Caterina en la novel·la Solitud amb motiu del centenari de la seva publicació). Abans, però, unes cites de Pla sobre Víctor Català, Solitud i el Montgrí, i una altra d’una entrevista a Caterina Albert, en què ella mateixa es refereix a la seva inspiració en l’ermita de Santa Caterina a l’hora d’escriure Solitud.

El Montgrí de Víctor Català

1-(capitol 4)Contrasta el carácter,la manera de parlar,la roba i l´ofici de l´Ànima amb el pastor.

2-(capitol 5)Busca els trets"animals"del personatge del caçador en aquest capítol.La descripció de l´Ànima pot fer-nos pensar en un marrà?