pilar prim

Pilar Prim és l'última gran novel la de Narcís Oller i, des del punt de vista estètic, la més aconseguida. Es va publicar en 1906, ara fa cent anys, després d'un procés de gestació llarg i de nombrosos dubtes de l'autor, que ell mateix relata a les seves Memòries literàries.

Pilar Prim continua alimentant (sobretot en els primers capítols) dels nombrosos materials de la realitat (paisatgístics, legals, de costums) que el lector del seu temps identificava clarament i que l'actual encara pot reconèixer, perquè Narcís Oller no renuncia a cap moment a la poètica realista, a construir les seves obres a partir de l'observació del món. En aquest cas el narrador descriu acuradament un viatge a Puigcerdà, que l'autor feia habitualment amb motiu de les seves estiueig, i els paratges de la Cerdanya, que coneixia prou bé, així com la ciutat de Barcelona, i els conflictes legals que poden sorgir a arran d'una disposició testamentària. Aquesta primera part ens pot servir encara avui per fer un recorregut pel territori, un viatge literari i real en tren, observant la fesomia dels grans panorames, de les estacions, de les concentracions industrials de les antigues colònies tèxtils, i reconeixent tots els elements paisatgístics inclosos en la novel la que, d'una manera o altra, encara formen part del nostre entorn, al costat d'aquells elements que formen part de les costums d'una època pretèrita i que imaginem perfectament en aquest escenari natural.